miércoles, 23 de mayo de 2007

En un altre trajecte habitual...

Bé, avui he vingut sobre les deu del matí de la confluència entre Gran Via i el carrer Sardenya fins a la zona del mercat de Sant Antoni. Això és un exemple del que us podeu trobar en aquest recorregut:

TENS UNA BICI 'free-style'?
Bé, què dir d'aquesta imatge. Vas circulant pel carril bici a qualsevol hora del dia o de la nit i, de sobte, Ai!!! Bici punxada!! Si no existís aquesta vorera aniries directe al pivot.

L'Ajuntament t'ho posa fàcil
En aquest cas directament els operaris de l'ajuntament han decidit situar un obstacle més al carril bici, segurament aquests operaris van pensar com aquell conductor que em va dir 'pensava que no hi passaven gaires bicis per aqui'. Cal dir que això es troba dins del parc de la Ciutadella i l'anterior fotografia a la sortida d'aquest parc en direcció a l'estació de frança.

La Policia Local no vol ser menys!
A veure qui és el guapo que li diu algo a l'autoritat! Aqui podriem aplicar una frase cèlebre que vaig veure escrita fa uns anys aprop de l'estació de tren de Girona: "Quien vigila al vigilante?". Fixeu-vos a l'esquerra que el seu company està atenent a un ciutadà a l'altre banda i, tot i que ja està ocupat el carril dels cotxes aquest agent local ha decidit que aqui molestava menys. Som el rival més dèbil, ja us ho dic jo!

Deixem-hi uns ferros vells!
Els que sou habituals del carril bici us haureu trobat amb aquestes bandes que, originalment, disposaven d'un sistema de control de pas. Resulta que amb el temps algú n'ha arrencat la goma, o bé realment s'ha acabat fa temps la seva vida útil. Doncs bé, fa temps que n'hi ha forces en aquest estat. Potser a la foto no es veu massa clar, però són unes bandes metal.liques aixecades per les vores i que poden fer molt mal a algú que hi caigui a sobre. Aneu amb compte!!

Compra't un timbre!
Aquest és l'estat habitual en el que us podeu trobar qualsevol tram del carril bici: unes persones distretes, una motociceta i un cub d'escombraries que n'envaeixen cadascun el vint-i-cinc per cent. Compreu-vos un timbre i no deixeu de vigilar a tort i a dret! Els perills són innombrables! Per cert, algú sap d'algún model de timbre per a bicicleta que sigui durable? Jo n'he provat de tot tipus de botigues de barcelona i res, en un més es trenca per un lloc o altre, possiblement per excés d'ús. Clar, els fan per a llocs civilitzats i en quan el poses a prova al carril bici de barcelona, es trenca en un no res.

Em fa molta gràcia que els candidats s'omplin la boca, ara que venen les eleccions municipals, amb les maravelles del carril bici actual i els quilòmetres i quilòmetres que té. En quin estat? Si són els seus mateixos operaris i la policia local els primers en oblidar-se del que hauria de ser un carril bici!!!

NO EM VENEU MÉS LA MOTO! JO, VAIG EN BICI!

martes, 22 de mayo de 2007

Viu el carril bici!

Bé, aquesta entrada potser s'hauria d'haver titulat:"Sofreix el carril bici". Us poso en situació: habitualment faig trajectes que impliquen anar desde la zona del Mercat de Sant Antoni fins a Diagonal amb Enric Granados, i això és el que he fet avui. El que passa es que avui he agafat la càmera de fotos per a fer la meva particular foto-denuncia del que passa habitualment amb el carril bici.
Estic fart que els polítics en general s'omplin la boca per una banda dient que estan millorant la ciutat per a que sigui més fàcil moure's en bicicleta. Mentida podrida! No hi ha suficients carrils bici per tal de moure'ns per barcelona, especialment per sobre la Diagonal i també en sentit vertical.
Per exemple, el trajecte que he realitzat avui, ja m'explicaran com el puc realitzar circulant pel carril bici en tot moment!!! La meva opció a la zona del mercat de Sant Antoni és anar compaginant la vorera si és suficientment gran i la calçada (espero que no em passi res!). Circulo llavors per la calçada del carrer Urgell (si, si! la calçada!!!). En teoria hauria de circular pel carril de més a la dreta sense envair en cap cas el carril taxi-bus. És francament difícil d'imaginar com es pot fer això! Jo ho he provat, precisament al carrer Compte d'Urgell, i és d'infart. Pel carril taxi-bus no sembla tant perillós, sempre i quan no tinguis un autobús trepitjant-te els talons, fet que incomoda tant que en aquell moment jo decideixo passar-me a la vorera i deixar-lo passar.
Bé, fins arribar a Consell de Cent és una aventura com heu pogut comprovar. Però no acaba aqui l'aventura, tot just comença!!! Resulta que tant bon punt agafes el carril bici de consell de cent, sembla com tots els carrils bici que estan de costat amb la carretera: un carril motocicleta!! No paren de passar-hi les motos, tan d'aprop que sembla que et vulguin tombar com si fós un concurs de bitlles!! Demanem ja un carril bici a doble nivell, que no costa tant collons. Només cal fixar-se en els professionals del sector: a Amsterdam la majoria de carrils bici són a doble nivell amb lo qual els cotxes i motos ja no tenen l'instint de trepitjar-lo amb tanta facilitat!!
A part de les motos, resulta que s'hi aparquen els cotxes, taxis i derivats sense cap mena de problema. Un conductor d'aquests tan cívics m'ha arribat a dir que "no pensava que hi passés cap bicicleta...K"; no us sembla increible? Bé, us he adjuntat algunes de les fotos que he fet avui mateix en circular pel carril de Consell de Cent i, us aviso, no és casualitat: es així sempre! .
Llavors arribes a Enric Granados, carrer que fa pujada i com a tal et fa suar una mica més. Especialment et fan suar els personatges empanats com el de la foto que se't creuen sense mirar a tot moment i que t'obliguen a canviar el ritme i tornar-t'hi a posar fort. Per cert, també et situen tot tipus d'obstacles durant el trajecte: furgonetes, cotxes i camions als quals la Guardia Urbana no multa mai si envaeixen el carril bici. Serà que pensen com aquell conductor tan cívic?
A tot això resulta que els nostres meravellosos governants volen per altra banda multar les bicicletes. I jo em pregunto, no seria més raonable que es multés als conductors de cotxes i motocicletes incívics abans de multar al rival més dèbil, la bici? No seria més raonable que es situessin més aparcaments de bicicleta abans de multar les bicicletes que aparquen en senyals de trànsit? Fixeu-vos sino amb la fotografia que he realitzat avui on he deixat la bici, davant del Palau Robert: no hi queda cap lloc lliure!!
Bé, ja m'he desfogat una mica. Ja ni espero que qui surti guanyador de les pròximes eleccions municipals d'aquest diumenge faci gaire més per nosaltres, sofrits ciutadans que circulem sense fer soroll ni consumir petroli! També m'agradaria saber quants d'aquests que escriuen als diaris queixant-se dels ciclistes incívis (que n'hi ha) caminen pel carril bici sense fixar-se o hi aparquen sense cap mena de pudor!
Fins aviat!!

miércoles, 16 de mayo de 2007

Bicicletes increibles!

Fa temps vaig trobar-me voltant per internet amb una bicicleta increible: té tracció total (AWD) !!! La bicicleta és de la casa Jeep, concretament és el model Jeep Rubicon AWD i, tot i que tecnologia és prou complexa, sembla que funciona perque és una bicicleta que està a la venta. Per exemple la podeu trobar en aquest enllaç: http://www.amazon.com/Jeep-Rubicon-Classic-Adult-Mountain/dp/B0007W86IEssic-Adult-Mountain/dp/B0007W86IE per uns 1800$.

El sistema de tracció es basa en unes corretges que van per dins del tub del quadre de la bici i engranen la roda en l'eix central. Us poso una fotografia de l'engranatge de la roda davantera. El sistema es pot engranar o desengranar des d'un comandament al manillar de la bicicleta. Tot i això, si la resta de marques capdavanteres no ho instal.len es que el sistema no aporta gaires millores en la conducció tot terreny. Es tracta per tant d'un reclam publicitari de la mítica companyia de tot terrenys Jeep.

Voltant per internet he trobat també aquesta bicicleta de disseny espectacular. Es tracta d'una 'concept bike' de la companyia de dissenyadors lakik que podeu veure, juntament amb altres models espectaculars a la seva web: http://www.lakic.com.




A qui no li agradaria poder fer una volta per la muntanya amb alguna d'aquestes bicicletes?

martes, 15 de mayo de 2007

Caminant amb bicing...

Avui per la nit he tingut la primera sorpresa amb Bicing. Resulta que en arribar amb la bici a l'estació de Gran Via amb Sardenya hi havia només dos llocs lliures. Cap d'aquests dos llocs lliures funcionava ja que en deixar-hi la bicicleta, el led no es posava vermell ni la bici hi quedava anclada.

Total que he hagut d'anar a l'estació de Tetuán i tornar a peu fins on volia anar. El problema que veig és que si mires a la web et diu que hi queden 2 llocs lliures, però realment no existeixen. Bé, esperem que el servei sigui ràpid i ho sol.lucionin aviat!

Bicing

Recentment l'ajuntament de barcelona ha instal.lat un nou servei de bicicletes, el bicing!!. Jo, evidentment ja en sóc client. Total, per 6 euros l'any!! L'idea és bona, de fet fins ara sempre m'ha funcionat bé. El problema que hi veig és que quan jo me'n vaig fer client només hi havia uns 1000 usuaris i ara ja sobrepassen els 20000 i va augmentant. Si, com diu l'ajuntament, el sistema tindrà un total de 1500 bicicletes, no vull ni saber què passarà aquest estiu!! Esperem que ho tinguin previst i no hi hagi problemes, ja que el sistema em sembla genial!!

Barcelona en bici.

Actualment vaig d'un lloc a l'altre per barcelona amb transport públic, especialment en bicicleta. Al principi no ho tenia gens clar això d'agafar la bicicleta per barcelona i, em feia por. Si, si, em feia por tot i que m'agrada moltíssim anar en bicicleta.


L'empenta per agafar la bicicleta me la va donar un bon amic meu, en Martín, que llavors era el meu "jefe" a l'escola on treballavem junts. Ell va començar a anar en bicicleta i jo llavors vaig pensar... i perquè no? Vaig comprar una bicicleta de segona mà força atrotinada a l'Alfred, el conserge de la meva escola. Es veu que la bicicleta era del seu fill i no la feia servir gaire. Jo ja en tenia una, la Trek 7000, però al ser la meva primera bicicleta li tinc un apreci especial i no la volia deixar pel carrer lligada.


Amb aquesta bicicleta i un casc em vaig disposar a anar de casa meva a l'escola i tornar cada dia. La veritat es que tot trajecte nou comporta una adaptació a la senyalització i els encreuaments, però una vegada realitzats petits trajectes et comences a sentir còmode. És llavors quan comences a fer servir habitualment la bicicleta i et dones compte que el pitjor d'anar en bicicleta per Barcelona és utilitzar el carril bici: sempre obstaculitzat o ple de vidres al costat del contenidor de reciclatge, per no parlar dels vianants empanats que se't creuen pel camí i que no entenen què passa.


Bé, amb el temps t'acostumes als obstacles continus i decideixes mirar per la teva seguretat, és a dir, circular per la vorera quan no hi hagi carril bici, tot anant amb compte amb els viananats, o bé circular per la calçada quan vas de baixada i la velocitat et permet anar al mateix ritme que els cotxes. És molt estressant anar per la calçada quan vas molt lent ja que els cotxes et passen fregant a molta velocitat.
Ara venen eleccions municipals, tots diuen que faran o que han fet molts quilómetres de carril bici per barcelona, però la veritat és que s'omplenen la boca amb aquestes paraules quan segur que cap d'ells pateix aquests carrils bici desconnectats entre si i plens d'obstacles.
Què hi farem... ens ressignarem a que s'acabi el petroli aviat!!

Jo i la bici.

Avui m'he decidit a obrir el meu blog. Com no, havia d'estar relacionat amb la meva passió: les bicicletes.

Aquest blog vol ser una pàgina oberta al món de la bicicleta en ciutat i també al cicloturisme. En concret vaig en bicicleta per Barcelona habitualment, disfrutant i patint a la vegada. També he fet alguns viatges pel món en la modalitat de cicloturisme. Tot i això, el que més m'agrada es poder escapar-me als pirineus, a la Vall de Ribes més concretament, on els paissatges són espectaculars per fer bicicleta. De fet, la foto que he insertat la vaig tirar l'estiu del 2006 des del llom del Balandrau.
Ara mateix tinc tres bicicletes, totes de la marca Trek ja que en sóc un fan incondicional. La meva primera bicicleta es una Trek 7000 d'alumini amb més de 12 anys i que encara faig córrer pels pirineus per recordar vells temps. Per barcelona vaig en una Trek 7200 híbrida que em permet divertir-me a la vegada que transportar-me per la ciutat. Però el meu tresor és la Trek 6500 amb doble fre de disc que em vaig comprar pel meu últim viatge a Islàndia.
Fins aviat!!